Font: Wikipedia. Pàgines: 28. Capítols: Miquel Pujadó, Pau Riba i Romeva, Victòria dels Àngels, Concepció Badia i Millàs, Franca Masu, Guillermina Motta, Miquel Abras, Pep Sala, Ramon Sauló, Jaume Arnella i París, Antonel·lo Colledanchise, Pepe Sales, Jordi Barre, Tortell Poltrona, Noè Rivas, Joaquim Mandado i Rossell, Pino Piras, Núria Feliu i Mestres, Marian van de Wal, Marta Roure Besolí, Moncho, Maria del Carme Girau, Gerard Quintana, Adrià Puntí, Xavier Baró, Rita Pavone, Santi Arisa, Òscar Briz, Joan Pau Giné, Luis Aguilé, Lluís Gavaldà i Roig, Ramon Calduch i Gimeno, Salomé, Anna Ricci i Giraudo, Big Mama, Anton Abad, Gaietà Renom, Remei Margarit i Tayà, Miquela Lladó i Vidal, Toni Giménez, Joan de la Rúbia, Marivona, Lluís Maria Panyella, El Parrano, Jennifer, Jimmy Fontana, Lluís Terricabres i Molera, Donatella Moretti, Àngel Daban, Pino Donaggio, Tony Ronald, Lluciana Sari, Rah-Mon Roma, Àngel Maresca, Laura Martí, Antoni Ortega, Àngel Ceràvola, Rosmi, Pasqual Gal·lo. Extracte: Miquel Pujadó (Madrid, 1959) és un cantautor, escriptor i filòleg en actiu des de 1976: estudiós de la cançó d'autor com a gènere, ha escrit articles i ressenyes en diferents mitjans i té publicats un Diccionari de la Cançó i més d'una dotzena de discs, tres dels quals només d'adaptacions al català de l'obra de Georges Brassens, de la qual també és un gran coneixedor. Nascut coincidentalment a la capital d'Espanya el 20 de setembre de 1959, de pare madrileny i mare terrassenca, Miquel Pujadó i García viu a Terrassa des dels quatre anys; als quinze va començar a compondre cançons i a cantar-les en públic, en una època difícil per a la Nova Cançó, durant la transició democràtica espanyola i abans de l'eclosió del rock català. L'any 1982 es va llicenciar en filologia i va publicar el seu primer disc en vinil, El temps dels fanals en flor, el qual comprèn el seu repertori en directe d'ençà 1979. Entre el segon disc (Calaix de sastre, 1984) i el tercer (Papiroflèxia, 1986), Pujadó va...